François Calvet et Annabelle Brunet ne respectent pas l’histoire du Roussillon !

À l’époque de la vénérable sœur Anne Marie Antigo et des sœurs clarisses, quelques familles de la Catalogne et du Roussillon entretenaient des liens traditionnels avec la monarchie de Habsbourg (trône royal d’Autriche), par contre, certaines familles catalanes de Cervera de la province de Lérida ou de Perpignan entretenaient des liens traditionnels avec la monarchie française [1].

C’est-à-dire que, moralement, les Catalans qui avaient scellé une alliance avec l’Autriche ou la France, personne ne trahissait pas puisqu’ils servaient leur « seigneur naturel ».

Pourquoi le nier ? Les amoureux de la culture catalane m’intéressent, mais les révisionnistes de l’histoire du Roussillon m’ennuient presque toujours, par leur interprétation unilatérale et leur mauvaise foi. Mais voilà : ils me donnent envie de penser et de lutter contre les mauvaises interprétations historiques.

Et quand bien même certains auteurs ont du talent, ils me donnent vite une psychallergie, par l’énoncé délibéré d’un fait contraire à la vérité, ou encore la dissimulation de la vérité. Le besoin de mentir reste énigmatique si l’on s’en tient à la pulsion politique seule.

Sigmund Freud définit le mensonge comme un travestissement de la réalité de manière à abuser autrui [2]. Il le considérait comme une conduite perverse et manipulatrice. Reprenant une formulation kantienne, le menteur traite autrui comme un moyen et non comme une fin, et ce faisant il met hors-jeu le respect de la personne humaine.

Lorsque certains auteurs écrivent que la vénérable sœur Marie Antigo refusait la confession aux Français, une telle affirmation est contraire à la vérité. Au cours de l’histoire religieuse catholique, seuls les prêtres recevaient la confession et pouvaient avec humilité accorder le pardon. Par ailleurs, la vénérable sœur Marie Antigo et les sœurs clarisses, ordre religieux des Pauvres Dames, se confessaient auprès des frères franciscains de Perpignan.

Dans ce cas particulier, le préjugé politique de certains auteurs sur le thème de l’histoire du Roussillon repose sur des observations non contrôlées, ou sur des affirmations non vérifiées.

À Prats de Mollo, les mauvaises langues se confessent solennellement auprès de l’Arbre Mensonger !!!

Loin de moi l’idée d’une quelconque opposition à l’encontre des historiens qui doivent pouvoir aborder tous les sujets de cette époque. Encore faut-il que n’interviennent pas, dans leurs choix, des considérations peu compatibles avec l’ouverture d’esprit qu’implique la recherche et que, sous l’apparence de la pluralité d’opinions, ils ne privilégient une pensée unique.

Henri Ramoneda

[1] Guifred le Velu (Guifré el Pilós), originaire du Conflent fut le vassal de Charles le Chauve, petit-fils de Charlemagne.

[2] Sigmund Freud 1913, p. 182-187

 

//////////     //////////     //////////     //////////

 

 

François Calvet i Annabelle Brunet no respecten la història del Rosselló

A l’època de la venerable germana Anne Marie Antigo i de les germanes Clarisses, algunes famílies de Catalunya i el Rosselló tenien llaços tradicionals amb la monarquia dels Habsburg (tron reial d’Àustria), en canvi, algunes famílies catalanes de Cervera de la província de LLeida o Perpinyà tenien llaços tradicionals amb la monarquia francesa [1].

És a dir, moralment, els Catalans que havien segellat una aliança amb Àustria o França, ningú no va trair des que servien el seu “senyor natural”.

Per què negar-ho? Si m’interessen els aficionats de la cultura catalana, per altra banda, els revisionistes de la història del Rosselló quasi sempre em cansen, amb las seves interpretacións unilaterals i las seves mala fe. A més : em donen ganes de pensar i lluitar contra les males interpretacions històriques.

I, fins i tot si alguns autors tenen talent, em donen ràpidament una psical·lèrgia mitjançant la declaració deliberada d’un fet contrari a la veritat, o fins i tot la dissimulació de la veritat. La necessitat de mentir continua sent enigmàtica si s’aconsegueix només a l’impuls polític.

Sigmund Freud defineix la mentida com una falsedat de la realitat de manera que abusa d’altres [2]. Freud considerava les mentides com un comportament pervers i manipulador. Utilitzant una formulació kantiana, el mentider tracta als altres com un mitjà i no com un fi, i en fer-ho posa fora del joc el respecte per la persona humana.

Quan alguns autors escriuen que la venerable germana Marie Antigo havia negat la confessió als francesos, aquesta afirmació és contrària a la veritat. En la història religiosa catòlica, només els sacerdots rebien confessió i podien concedir humilment el perdó. A més, la venerable germana Marie Antigo i les germanes clarisses, ordre religiós de les Senyores Pobres, només se confessaven als frares franciscans de Perpinyà.

En aquest cas concret, el prejudici polític d’alguns autors sobre el tema de la història del Rosselló es basa en observacions incontrolades o en afirmacions no verificades.

A Prats de Molló, les males llengües es confessen solemnement a l’arbre Mentider !!!

Lluny de mi la idea de qualsevol oposició als historiadors que hagin de ser capaços d’abordar tots els temes d’aquesta època. També és necessari que en les seves decisions no intervinguin consideracions que no siguin compatibles amb la mentalitat oberta que implica la investigació i que, sota l’aparició de la pluralitat d’opinions, no afavoreixin un pensament únic.

[1] Guifred el Pelut (Guifré el Pilós), originari del Conflent, era vassall de Carles el Calb, nét de Carlemany.

[2] Sigmund Freud 1913, pàg. 182-187

H.R.